Ahir vaig participar en la “dansà” de Riola, a la foto amb la meua dona Pepi i els amics Ruth i Joan amb els quals férem el “quadro”. És un ball que vaig aprendre de jove i que he intentat transmetre als meus alumnes per les escoles que he passat. M’agrada ser valencià. M’agrada viure les festes del poble, esta setmana són festes a Riola, el poble de la meua dona i ara, més que mai, el poble està tot en el carrer: verbenes, sopars a la fresca, “cordà”, curses a peu, partida de pilota valenciana al carrer… coses xicotetes que et fan sentir part d’un país. M’agrada conservar les nostres tradicions, però també em preocupa –i molt- la manera de guanyar-nos la vida els valencians.
Esta setmana m’he reunit amb dos sectors tradicionals valencians: el del taulell de Castelló i el gremi d’artistes fallers.
Dimecres vaig estar a Castelló i, tot d’una, vaig copsar l’estat d’una de les poques indústries tradicionals valencianes que encara queda en peu. Estan patint, perquè han passat de 27.000 persones ocupades a 15.000, si fa no fa. Amb tot, però, resistixen. Exporten el 75% de la producció competint amb països amb costos salarials més baixos com Índia o Turquia per posar un parell d’exemples. El govern ha anunciat que vol apujar-los el preu del gas i estan seriosament preocupats, perquè qualsevol increment dels costos de producció els farà menys competitius i els marges ja els tenen molt ajustats i la demanda interna cada dia és més dèbil.
Dijous, junt amb el regidor de València Joan Ribó, el diputat Fran Ferri i Pere Fuset, em vaig reunir amb el Gremi d’Artistes Fallers. També estan molt preocupats, perquè l’increment de l’IVA des del 8 fins el 21 els farà molt de mal. Els pressupostos fallers estan molt ajustats i això encarirà els monuments i els contractes ja estan firmats. I una de dos o es resentixen els monuments o tornaran a fer-se tractes en negre, perquè les comissions ho estan passant mal. Cada dia hi ha més fallers que han de deixar de pagar les quotes i, al capdavall, tota eixa xicoteta indústria artesanal valenciana en patirà les conseqüències.
I ara, el que faltava per al duro, les noves retallades, anunciades per Rajoy, de 102.149 milions més no són sinó una sentència de mort per a la creació d’ocupació i el creixement econòmic. Si ofeguen els pocs sectors que donen faena i damunt retallen (més pèrdua de llocs de treball) de què viurem ací? Quants parats sumaran als 5’6 milions que ara ja no tenen treball? Quin jove, amb un atur del 53% podrà trobar un lloc de treball? És clar que este no és el camí. El camí ha de passar, necessàriament, per fer polítiques d’estímul econòmic que ajuden a crear ocupació i no al contrari.