Amb este crit unànim, milers de llauradors provinents de tot l’Estat, s’han manifestat hui a Madrid. Entre ells, llauradors valencians del nord i del sud, de vora mar i de l’interior, de secà i de regadiu. He pogut saludar-ne uns quants, en el ratet que m’he escapat del Congrés.
Protestaven per temes vells que afecten la nostra agricultura i que no se solucionen mai: els retalls il·legals en la nova PAC, les ajudes ridícules per la sequera o el veto a Rússia, la caiguda persistent dels preus en origen, l’abús de les grans cadenes de distribució, l’increment dels costos de producció o els acords comercials que la UE negocia actualment amb altres països (com el nefast i secret TTIP amb els Estats Units), entre moltes altres raons.
He volgut estar amb ells, mostrar-los el nostre compromís. Sense la gent del camp el nostre país no seria el mateix.
El camp, tota la seua cultura, impregna de manera profunda la manera de ser de molts valencians. Per això mateix, i perquè els nostres llauradors són gent sacrificada que tenen pocs altaveus per fer arribar els seus problemes, he volgut estar amb ells i mostrar-los la nostra solidaritat.