Quan vaig actes als pobles m’agrada dir que sóc una persona afortunada. En l’àmbit privat tinc una família i uns amics que no me’ls meresc, que em fan feliç tots els dies de la meua vida.
En l’àmbit públic sovint faig la mateixa l’afirmació. Tinc faena, em paguen per fer-la, estic enamorat de la meua faena i, damunt, la gent em dóna les gràcies per fer-la. Des d’esta setmana, a més, tot i l’ensurt que vaig tindre dimecres, he d’afegir l’adverbi MOLT a l’adjectiu afortunat.
Esta setmana he pogut comprovar la quantitat de gent que s’ha preocupat per la meua salut. El telèfon col·lapsat de cridades, de whatsapps, de tuits. Una incalculable quantitat de gent que ha preguntat per mi a Pepi, a les meues filles, als meus amics, a la meua família, a Pep Cortell (que m’ajuda allà a Madrid), als meus companys i companyes de Compromís… M’he sentit una persona estimada i, crec que, al capdavall, és de les millors coses que et poden passar en la vida. Tinc el cor ple de gratitud per tots vosaltres. No me’n cap més. Gràcies amigues, gràcies amics, una abraçada ben forta.
Vull agrair també a tot l’equip mèdic de l’hospital públic “Ramón y Cajal” el tracte impecable, amable, professional que van tindre amb mi els dos dies que vaig passar allí. En especial a dos metgesses joves de Sueca, Nerea i Ana, que hi estan fent el MIR i que en cap moment van deixar de visitar-me i dir-me si necessitava cap cosa.
La impaciència per eixir i amollar-li a Rajoy el que tots volíem dir-li, l’estrés o, fins i tot, el caloret (excessiu) que fa a l’hemicicle, em van jugar una mala passada. Al remat, només ha sigut una pujada de tensió i la resta ho tinc perfecte.
Ara ja estic a casa. Pararé un parell de dies per indicació mèdica i a mitjan setmana tornaré a tall. Vénen temps esperançadors perquè els ciutadans, els valencians, tornem a somriure i acabem en els anys foscos i coents. I no me’ls vull perdre, vull contribuir amb la meua modesta aportació.
Acabe. Només em va saber mal no poder fer els dos discursos que tenia preparats. El primer, el que vaig començar, en clau ciutadana on havia bastit un alfabet dels oblits del president Rajoy, que vos enllace ara amb la notícia del Hufftington Post
.
El segon, en clau valenciana, el penjaré demà.
Gràcies per la vostra estima.