Després de la sessió maratoniana d’ahir, el ple de discussió de les esmenes parcials als Pressupostos Generals de l’Estat va començar a les deu del matí i va continuar de forma ininterrompuda fins la una de la nit, i de la sessió de hui que ha durat tot el matí, hem procedit a votar tot el que restava d’ahir i les seccions de hui. Hem estat un parell d’hores apretant els botons, però abans que eixiren els resultats en les pantalles que tenim davant, ja sabíem de bestreta quin anava a ser el resultat. Indefectiblement una darrera de l’altra, totes i cadascuna de les esmenes que els diferents grups havíem presentat han estat rebutjades pel rotovator dels vots PPopulars. Només han acceptat les seues i tres insignificants d’altres grups. De 3.100 només 3 han passat (un 0’09%), en un brillant exercici de consens i diàleg. Era com anar al cine i adonar-te’n que eixa pel·lícula ja l’havies vista. Un “déjà vu” que et deixava un amarg regust d’impotència.
Nosaltres COMPROMÍS-EQUO n’havíem presentat 79, també les de PSM-EV-ENTESA de les Illes Balears. Pel camí s’han quedat inversions fonamentals per al desenvolupament del nostre país. El rescat de l’AP-7, els trens de rodalies d’Alacant, València, Palma, Gandia-Dénia, Castelló-Vinaròs. El Corredor Mediterrani, les carreteres de tants i tants pobles, un pla contra les plagues del morrut roig i la mosca del Mediterrani, equipaments culturals, de depuració d’aigües, soterrament de vies … I tantes i tantes propostes raonables i justes, que no han merescut la seua atenció. El diputats valencians del PP han votat tots a una veu allò que els assenyalava el seu portaveu amb els tres dits alçats, un NO ben gran centenars i centenars de vegades.
Ha estat una mica descoratjador, però com li agrada dir al meu amic Víctor G. Labrado, la gent de Compromís som de pedra picada i no ens rendim, encara que hui ens hagen fet la “sabatera” (perdre per golejada). Vindran dies -i ja no tardaran massa- que serem nosaltres els que tindrem la possibilitat de decidir i ho farem a favor del nostre País, a favor de la nostra gent, que és la gent normal del carrer.
Perquè com deia el meu paisà Joan Fuster: “Tota política que no faces tu, la faran contra tu”. I hui al Congrés, pel que fa als valencians, ha estat molt evident, han consagrat amb els seus vots una injustícia històrica. Una injustícia que els dos partits grans no han arreglat mai: el mal finançament dels valencians, l’injust repartiment dels diners de l’Estat que sempre ens deixa a una vora.