Sovint m’agrada dir que sóc afortunat, que la vida ha sigut amable amb mi. Tinc una família encantadora. I pel que fa a l’aspecte professional he d’estar agraït. Tinc faena, m’agrada la meua faena (la d’ara i la d’abans, he sigut molt feliç sent mestre o alcalde), em paguen per fer-la i, damunt, la gent reconeix el meu treball. Sovint quan vaig pels pobles sempre hi ha algú que em pega una palmadeta en l’esquena i m’anima a seguir.
Anit, però, vaig rebre una gran satisfacció. Dos anys després d’arribar (com un poll foraster) al Congrés, l’Associació de Periodistes Parlamentaris em va donar el premi “Azote del Gobierno”. Estar enmig de gent amb molta experiència al Parlament, de bons parlamentaris i que diguen el teu nom suposa un honor molt gran. Sobretot en una categoria en la que, en definitiva, estan reconeixent la faena que ens toca fer des de l’oposició i amb un govern que no deixa cap escletxa per a negociar, per a arribar a acords. Ser assot del govern és, per tant, el que ens toca fer cada dia al Congrés davant el “rodillo” Popular.
Però este premi no hauria estat possible sense tota la gent que hi ha darrere i que no apareix en les fotos. Sense vosaltres, que poseu un “M’agrada”, que compartiu les publicacions, que feu Compromís cada dia i en tots els indrets del nostre xicotet país.
Per això este premi és també vostre i vos el dedique. A vosaltres, a tots els mebres del Grup Mixt que tant em faciliten les coses, a Pep Cortell, el meu assistent, a Ricard, Lluismi, Enric Cuenca i Isaura, que des de València m’ajuden molt i, finalment, a tots els col·lectius i persones que he defensat des de la trona.
Moltes gràcies.
PD: Ahir vaig tancar el meu discurs acabant una faena que havia quedat inconclosa perquè el president Posada em va cridar a l’ordre. Per això ahir sí que em vaig llevar la corbata, la jaqueta i la camisa per mostrar una samarreta negra que deia gràcies en els 4 idiomes de l’estat.