727.500 valencians i valencianes que no tenen treball. 727.500 drames individuals. 727.500 persones que cada dia s’alcen i només albiren un futur desesperançador…
I una diputada del PP, Carmen Amorós, s’atrevix a fer broma i es pregunta al seu twitter si són els números de la “Grossa”. Patètic, per dir un adjectiu amable. Massa amable fins i tot.
El PP està en un estat de putrefacció tal que no sap com parar la gangrena que el consumix. I torna a velles receptes que, fa anys, li van donar resultat. Intenta resuscitar cadàvers que ja no interessen ningú.
Hui al Parlament valencià han tret a passejar una proposició estantissa: la prohibició de dir a la nostra terra País Valencià. Com els agrada prohibir! I amb eixa prohibició intenten, novament, dividir els valencians, enfrontar-los, mantindre’ls entretinguts en polèmiques decrèpites i caduques.
Ara però no els funcionarà. Per això hui els parlamentaris de Compromís s’han alçat del seu escó i, entre tots, han format eixa xifra infame. Han volgut fer palés quin és el principal problema que tenim les valencianes i els valencians. Eixe és el vertader problema. El que fa que moltíssima gent haja perdut l’alegria de viure. El que fa que tots tinguem persones pròximes que, sovint, estan tristes, desanimades, perquè tots els matins són iguals, monòtons.
I ahí és justament on el govern ha de posar les seues energies, les seues prioritats. Heus ací on hauria de dirigir les seues energies.
El PP valencià, però, ja fa temps que només camina per la política com un zombi dernortat. No té solucions, no té política, no té vida. I s’agafa amb obstinació al poder com un boxejador grogui que intenta pegar manotades desesperadament a l’adversari. Ara però, s’han quedat sols dalt del quadrilàter i hui bracejaven contra ningú. La gent ja ha començat a anar-se’n i ningú no vol girar la cara enrere.