En defensa de l'escola pública

Esta vesprada hem anat Pepi i les meues dos filles bessones, Roser i Andrea a València per manifestar-nos junt a milers de valencianes i valencians contra les retallades en l’ensenyament (Núria, la major, està a Madrid i ens ha telefonat per dir-nos: esta també me la perdré ….!). M’ha agradat molt compartir esta reivindicació amb les meues filles, i m’he sentit molt orgullós d’elles. Ha sigut molt bonic vore una manifestació tan multitudinària per un objectiu tan just. Ens estem jugant el futur i hem reaccionat.

La mani m’ha agradat, a banda de per la gran quantitat de gent que ens hi hem aplegat, per dues coses: la primera perquè hui, les valencianes i els valencians, hem donat, a la fi, un titular diferent per a tot els mitjans de comunicació, hem demostrat que ací també hi ha moltíssimes persones amb dignitat que ja hem començat a dir prou. I la segona és la gran quatitat de gent jove ( i molt jove) que s’ha manifestat al costat dels seus pares o dels seus mestres o dels ciutadans que han decidit eixir al carrer. És molt i molt esperançador que tanta gent jove es manifeste per un motiu com l’educació. Alguna cosa està començant a canviar al nostre xicotet País…

Ara a dormir que demà hi ha excursió a una de les comarques més boniques i oblidades del nostre País, Els Serrans. Demà anem a fer junt als companys de “Caminant pel País” la ruta de la Peña Cortada, a Chelva, un sender preciós ple de sorprenents indrets.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *