Ahir, dia de sant Josep, vaig intervindre en una proposició no de llei d’UPiD en la línia de quasi totes les que fan. Han trobat un espai per fer-li forat al PP fent un espanyolisme ranci i, el que és pitjor, sense importar enfrontar la gent encara que diguen mentides solemnes.
Va eixir Rosa Díez i va fer una argumentació absolutament tramposa. Va arribar a la conclussió que la culpa de la desigualtat entre les persones de les diverses comunitats autònomes, tenia a vore amb dedicar recursos a “la construcción nacional y otras prácticas similares” y a “proyectos o iniciativas políticas de secesión” i, per tant, l’Estat els hauria de negar l’ajuda del Fons de Liquidesa Autonòmica (FLA).
Els vam contestar que, mentre a ells els obsessionen eixes coses (absolutament falses) a nosaltres, a Compromís, ens obsessiona que eixos diners, els diners del (FLA), s’hagen dedicat a pagar deutes de la F-1, de l’aeroport del “abuelito Fabra” o els deliris megalómans dels diferents governs del PP valencià.
A nosaltres ens preocupa que gran part d’eixe rescat s’haja dedicat a pagar serveis socials i benestar social (22%) o educació i universitats (17%).
És a dir s’ha dedicat a pagar menjadors, transports i despeses de funcionament d’escoles públiques i concertades. A pagar a dependents i a les empreses que els presten atenció. A pagar farmàcies. És a dir, a pagar serveis bàsics que els valencians tenim transferits i que no podem pagar amb regularitat perquè l’estat no transfereix els diners necessaris per pagar-los.
Els valencians, per tant, estem mal finançats. Extremadament mal finançats. I el que és pitjor, ni els polítics que han governat la Generalitat els últims 17 anys, ni els anteriors, ni els que han governat a Madrid els últims 30 anys, han fet res per remeiar-ho.
A banda l’extrema incompetència del PP valencià que ha deixat les arques del nostre país absolutament exhaurides i deute pels núvols (més de 20.000 milions d’€, cada valencià/na deu més de 4100 €)
Això és el que ens obsessiona a nosaltres, el benestar de les persones, el benestar de les valencianes i els valencians. I no la demagogia nacionalista espanyola que transpuava la proposició d’UPiD.