Hui quan he arribat al Congrés, amb un fred que pelava (2 graus), m’he trobat este humil arbret mig ofegat per l’asfalt, la paret i l’anunci, però que malgrat totes les adversitats, esclatava impúdicament en mil flors saludant la proximitat de la primavera, de la vida. Un exemple de ganes de viure, de perseverança davant les adversitats, de coratge. No m’he pogut estar de fer una foto a este arbret que transpua esperança abans d’entrar a l’Hemicicle.
Hui ha estat un dia dur en el Congrés. S’ha evidenciat (una vegada més) com s’aplica un “rodillo”, un “rotovàtor” com dirien els llauradors. El PP ha fet servir els seus 186 vots per aprovar dos Reials Decrets amb una discussió d’a penes un parell d’hores cadascun. El primer era una reforma del decret de Gallardón que consagra una justícia de pagament, una justícia per a qui se la puga pagar. L’altre era un decret “tutti-frutti”, un decret que parlava d’emprenedors, ocupació juvenil, deutes d’ajuntaments i CCAA, privatització de trens i gasoil i biocombustibles. Com veieu una autèntica “ensalada” d’assumptes completament diferents tots barrejats torpement en un mateix decret.
El caramull, però, ha sigut quan per 4a. vegada hem procedit a votar el representant del Grup Mixt a la Comissió de Secrets Oficials i, per 4a. vegada consecutiva, el PP no ha acceptat el representant que nosaltres havíem triat. Un partit enfangat fins les celles en casos de corrupció vol donar lliçons de qui és de fiar i qui no. Vol imposar quin ha de ser el nostre representant. Inacceptable!
…I tanmateix, aquest matí ha florit l’esperança. Com eixe arbre de Madrid. La notícia ha vingut de Luxemburg, del Tribunal de Justícia de la UE: “La justícia europea permet als jutges parar els desnonaments abusius, en declarar que la llei espanyola vulnera les normes comunitàries”. La notícia s’ha extés per les xarxes a velocitat sideral, perquè obri una porta a les persones que estan en risc de perdre sa casa.
És una sentència que posa pressió en el PP davant la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la dació en pagament i la paralització dels desnonaments. El govern, i el partit que el sosté, haurà de dir de manera definitiva de quin costat es posa, del costat de la gent o del costat dels bancs.
Però això ja vindrà. Hui cal gaudir d’una bona notícia: hui han guanyat els dèbils. Hui han guanyat les persones. Hui s’ha demostrat que, de vegades, David pot amb Goliat, clar que sí. I me n’alegre molt.