Escric estes ratlles en l’avió que em porta a Bilbao on hui faig un acte, convidat per Esker Batua sota el títol de “Compromís ante la crisis”. Aprofitaré el dia i, a migdia, em reuniré amb la gent d’Equo-Euskadi per parlar d’un tema que afecta els dos territoris (en el nostre, el Maestrat), el “fracking”. Un sistema perillós i altament contaminant que pretén extraure el gas atrapat en les roques del subsòl mitjançant la injecció, entre altres, d’aigua i de diversos compostos químics que fracturen la roca perquè deixe escapar el gas. Una pràctica arriscada i perniciosa contra la qual haurem de lluitar tots plegats.
El motiu de l’entrada, però, és un altre. Ahir, la Diputació Permanet del Congrés, va tombar la petició de compareixença del ministre de l’Interior que presentava Compromís-Equo i la del ministre de Justícia que presentava la Izquierda Plural, arran de l’indult del conductor “kamikaze” que va segar la vida d’un jove d’Alzira.
El resultat de la votació va ser el mateix, 28 vots del PP en contra de la compareixença dels dos ministres i 24 a favor (tots els altres grups unàniment). Una vegada més, amb la seua majoria absoluta injusta, el PP va tombar un dels drets més elementals que tenim els ciutadans, el dret a saber per què es prenen decisions tan injustes, tan arbitràries, tan cruels. Sobretot per a la família d’aquell jove a qui, d’un colp, li van arravatar tota la vida que tenia per davant.
La DGT ve gastant milions en els últims anys en campanyes per millorar la seguretat vial i educar els conductors. I una decisió així tira per terra totes eixes bones intencions. Sobretot si saps que el fill del ministre de Justícia, Gallardón, treballa en el bufet que defensava el conductor responsable de l’accident.
Els ministres haurien de donar la cara i explicar als familiars de les víctimes dels accidents, i a la opinió pública en general, per què han atorgat amb tanta facilitat este indult escandalós que no entén ningú.
No és hora d’amagar el cap sota l’ala i esperar que passe la tempesta. No és hora de fer “schiiisss” i fer-nos callar. És l’hora de les respostes.