Hui al Congrés he parlat del sector de la discapacitat, de la privatització dels serveis públics sanitaris i, també, dels greus atacs del PP a la dependència. Està clar que qui ens governa no té cap interés per les persones i per a nosaltres, són el primer, són l’eix de la nostra acció política.
Hui, però, i encara que no venia al cas, he parlar també d’Ismael i de Maria Amparo, d’eixos joves, alumnes de l’IES Font de Sant Lluís de València, que ahir, quan feien la lectura d’alguns articles dels Drets Universals, defensaren el seu dret a estudiar en la seua llengua.
“Es muy bonito todo lo que dice la Declaración pero no es la realidad. Todo esto es teoría porque en la práctica desgraciadamente es muy distinto” -va advertir María Amparo-. “Nosotros sabemos hablar perfectamente en su lengua y pedimos que se garantice la educación en nuestra lengua”, digué Ismael.
Són tot un exemple per al poble valencià i estic molt orgullós de no ser ja la única veu valenciana que reclama respecte per al País Valencià al Congrés. Moltes gràcies, valents!