En primer lloc, vull donar-vos les gràcies a tots i totes. Hui amb els vostres tuits comentant el Salvados hem aconseguit que un problema quasi invisible com és el de #tirarcomida entre en moltes cases i es cree consciència.
La meua participació en el programa de Jordi Évole vingúe perquè es va interessar per la iniciativa que vàrem presentar al Congrés perquè els aliments que es llancen s’aprofiten. Ací podeu llegir el text de la moció. [Un incís: l’han recordada hui la gent de la pàgina “qué hacen los diputados“, una iniciativa molt interessant. Ací podeu seguir-los en twitter.]
Però el PP en solitari, amb la seua injusta majoria absoluta producte d’una llei electoral trampa, feta a mida dels dos partits majoritaris, que fa que amb menys del 50% dels vots es tinguen més del 50% dels diputats, la va tombar.
Vàrem intentar consensuar-la de totes totes, per la importància que té el tema. I bona prova de la nostra disposició és que només rebé els vots en contra del PP. Però això és el que passa en els partits que diuen una cosa en l’oposició i fan una altra al govern. Polítics que només pensen en els vots i els interessos dels poderosos i no en la gent, en les persones.
Per tuiter també m’han passat un text interessant amb dades concretes que parlen per elles mateixes sobre com és d’absurd el tema de què hem parlat. Ací el podeu trobar i ací vos l’enllace:
No nos damos cuenta, pero estamos tirando comida a la basura continuamente mientras 1/3 de la población del planeta no tiene para comer, y no hace falta irse muy lejos porque en España entre 3 y 4 millones de personas pasan hambre en España y más de 2 millones acuden a comedores sociales.
-En España tiramos 9 millones de toneladas de comida al año.
-Si juntáramos toda la comida que se tira en Europa y EEUU en un año tendríamos para alimentar a toda la población del mundo.
-Se pesca por encima de la posibilidades de regeneración del mar para que los productos tengan buen aspecto. Mucho pescado se tira muerto al mar de nuevo porque no cumple las características en su aspecto y el 90% de ese pescado que se tira es comestible.
-Solo el 20% de las empresas alimenticias en España dan a ONG y entidades sociales los productos que no pueden vender, las demás a la basura.
-Los mercados obligan en los contratos a los agricultores a que los productos tengan buen aspecto, y no si son comestibles, tienen buen sabor. Si tienen una pequeña deficiencia se tira.
-Un productor de mandarinas tira 80 toneladas de 200 que produce en una temporada, porque a los mercados no les gusta su aspecto.
Estos datos y muchos otros que podía dar, son escalofriantes, alarmantes y desde luego un fiel reflejo de la sociedad en la que vivimos, donde el dinero y el aspecto vale más que la dignidad y nos permitimos el lujo de tirar comida porque no es bonito o no tiene buena pinta visual.
Las empresas prefieren tiran la comida a la basura que dársela a una ONG o a cualquier organizacion que pueda alimentar a gente que no puede pagar esos productos.
Per últim, ací vos deixe la intervenció d’eixe dia. Podem dir-ho de moltes maneres però sempre acabarem en el mateix lloc: no pot ser que es destruïsca menjar en bon estat mentre hi ha famílies que passen fam.