Fa un parell de setmanes vaig casar a l’Ajuntament de Sueca dues amigues, Mireia i Mariajo, que després de més de vint anys de convivencia, havien decidit fer un pas més i casar-se. Va ser una cerimònia preciosa, plena de felicitat i alegria. Normal, com qualsevol boda. Dos persones s’estimen , decideixen contraure matrimoni i ja està.
Em va emocionar especialment el discurs que va fer el seu fill Àlex, sobretot quan va dir la immensa sort que havia tingut de tindre dues mares i que només podia recordar una cosa: la quantitat d’amor que havia rebut en eixos més de vint anys.
Fins ací tot normal si no fóra perquè alguns s’havien entestat en posar traves a una cosa tan bonica. Ara em vénen al cap les paraules de Rajoy dient que assumia personalment la interposició del recurs d’inconstitucionalitat contra el matrimoni entre persones del mateix sexe; o l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, dient allò de que les pomes i les peres no poden estar en el mateix basquet. Recordeu?
Hui, el Tribunal Constitucional per una àmplia majoria de 8 a 3, ha donat la raó a la raó, al sentit comú, a les persones… i ha avalat allò que la immensa majoria de la societat ja teníem clar, que: #EstimarÉs Constitucional i que també ho és el matrimoni igualitari.
La meua consideració a totes les persones que han hagut de patir de tot per arribar ací. I la meua enhorabona a Boti, Jose, Juan Carlos, Salva, Mireia, Mariajo, Andrea, Ana, Fran, Miquel, Pere… i a totes les persones de bé que hui celebren una cosa tan senzilla: que tots som iguals i tenim els mateixos drets.
De vegades els/les bons/bones també guanyen.