Ahir 9 d’octubre, Dia Nacional dels valencians, vam viure un nou sainet al Congrés. El primer punt de l’ordre del dia era una proposta del Parlament valencià per tal de discutir el sistema de finançament (la famosa clàusula Camps) que tant perjudica els valencians. Però el PP valencià va entendre que com que era festa no calia discutir un tema de tanta transcendència i va demanar a la Mesa del Congrés la retirada del punt. El PP valencià seguix ofrenant ridículs al món sencer.
Per tant no vaig poder intervindre en eixe punt, però sí en un altre, una proposició no de llei del grup del PP que demanava un pla d’ocupació per a joves. Es pot tindre més barra? Més cara dura?
L’única cosa que ha fet el govern fins ara és aprovar decrets-llei per incentivar la desocupació, per abaratir-la, per robar drets als joves i a tots. La seua reforma laboral ha portat a taxes d’atur juvenil escandaloses del 52%.
De l’única cosa que s’ha preocupat este govern és del maleït dèficit i del rescat dels bancs. I han oblidat els joves, les persones, condemnant els joves a un futur basat en la subocupació, en treballs en negre o, pitjor, obligant-los a emigrar.
Vaig acabar amb un testimoni real d’un jove valencià, José Luis Pérez Martienssen, que ja fa dos anys que va haver de deixar la seua terra per marxar a Berlín i que vos deixe perquè transpua un sentiment que a mi em va corprendre.
TRISTEZA
Tristeza, eso es lo que sentí cuando llegué el pasado domingo de nuevo a Berlín (vivo aquí desde julio de 2010), después de dos semanas de vacaciones en “mi tierra”, Valencia. Tristeza porque no me queda más remedio que vivir aquí, al igual que cuatro de mis amigos, que viven en distintos lugares de Europa. Tristeza por la tristeza de la gente en Valencia, porque otra vez nos toca irnos a los mismos. ¿de qué nos sirven ahora “el aeropuerto para las personas” de Castellón, el “negocio” de Terra Mítica, la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Calatrava, etc.? Tristeza por comprobar que tanto la televisión como la radio nacional española se han convertido en un aparato de propaganda, que ya no están los buenos periodistas.
Aunque la rabia es la emoción adecuada para encontrar la fuerza que impulse un cambio, lo que sentimos es tristeza.— José Luis Pérez Martienssen.
Vos deixe el video de la intervenció.