Dimarts passat, el fragor de la violència contra la gent que clamava que el camí que ha mamprés el govern conduïx a un atzucac, a l’empobriment, a la pèrdua dels drets socials que tant costaren d’assolir, va amagar el resultat d’una votació infame: el PP va votar en solitari contra una proposta de Compromís perquè es legisle de manera urgent contra el despropòsit de la destrucció d’aliments. A Europa es calcula que es perden un 50% dels aliments al llarg de la cadena agroalimentària, 187 kg/habitant. Una vertadera locura.
Per contra, l’informe presentat per Càritas de l’Observatori de la Realitat Social és absolutament demolidor. Amb dades tan significatives com que les 307.000 persones ateses en 2007 han passat a ser 1.015.000 en 2011, que en la major part (un 65%) demanaven menjar, aliments o que ja hi ha 10’5 milions de pobres. Són dades esfereïdores que colpegen la consciència.
Per això vam presentar la moció. Per això vam renunciar a la redacció original i vam consensuar amb tots els altres grups de la cambra. Perquè volíem que s’aprovara per unanimitat i que començàrem a legislar de manera urgent per impedir que es tiren tants aliments que tanta falta fan. Perquè malgrat les iniciatives de les ONG o dels serveis socials de tants ajuntaments, el problema desborda les bones intencions i alguna cosa hem de fer.
Malauradament, el PP, que va presentar esmenes a la nostra moció, no va voler consensuar, no volia cap compromís, només bones paraules. I només amb bones paraules no menja la gent.
[La imatge està treta d’un reportatge fotogràfic del New York Times que podeu veure sencer ací]