Ahir a la carrera de San Jerónimo vam viure un dia intens. Molt intens.
De matí vaig estar a la Comissío Mixta de RTVE, on compareixia el seu president. Vam aprofitar per denunciar les porgues d’excel·lents professionals (Ana Pastor, Juan Ramon Lucas), la manipulació que comença a obrir-se pas als informatius (notícies sobre la “modernització” de la justíca, la Diada, la diputada Fabra o el NO-DO que li feren la setmana passada a Esperanza Aguirre) i el control polític a què ja han sotmes la RTVE pública.
Després de dinar vaig fer una intervenció (una part important en valencià) per oposar-me a l’enèsim intent d’UPiD de traure vots enfrontant a la gent per la llengua que parlen i creant problemes allà on no n’hi ha. Vaig fer referencia a un tuit repugnant de Toni Cantó que deia literalment:
“Amigos y familiares valencianos cuyos hijos que estudian en la pública, no hablan ni papa de inglés pero sí un perfecto valenciano.”
Indecent. Que es faça política de la mentida més barroera. Vaig acabar el discurs amb un altre tuit de Jordi, un estudiant valencià de 17 anys, que li va contestar de forma contundent:
Una cosa no lleva l’altra, al contrari. El bilingüisme fomenta la capacitat d’aprendre amb major facilitat terceres i quartes llengües. Jo he estudiat a la pública, amb 16 anys vaig aprovar, a la primera, el mitjà i el superior de valencià, i el PET i el nivell intermedi de l’EOI d’anglés, i amb 17 que tinc ara el First i el nivell avançat de l’EOI d’anglés.
Vos deixe el vídeo de la intervenció que tant va molestar a Toni Cantó.
Després vaig eixir, junt a altres companys/es del Grup Mixt, fora del Congrés per estar amb la gent que participava en la manifestació. Mai havia vist tanta policía junta. Vaig estar present en les primeres càrregues i els primers detinguts prop de la plaça de Neptuno. Al meu entendre, és evident que no calia tanta violència contra una gent desesperada que no veu cap futur. Hui ja hem fet preguntes al ministre per la violencia i per la presencia de policies infiltrats en la manifestació i hem demanat la seua compareixença.
Tot seguit, vaig haver d’entrar perquè defensava una moció important: que el govern legislara per evitar la destrucció d’aliments i que puguen arribar a les persones que els necessiten. Amb dades tant contundents com 10’5 milions de persones (un 21’8% de la población) per sota de l’umbral de la pobresa o 1.728.000 cases on tots están parats, cal prendre mesures urgents per evitar el balafiament dels aliments.
Vaig aceptar esmenes al nostre text per tal d’intentar que tots els grups votàrem a favor. Malauradament, el PP no va voler asumir cap compromís al respecte i, finalment, va votar en contra. Crec que era un bon moment perquè els polítics donàrem una imatge d’unitat en un tema que no hauria de tindre banderes. No va poder ser però. Amb tot, seguirem intentant-ho.