Ahir em vaig oposar a seguir donant diners per a armes. Es tractava d’aprovar un decret (el PP ho fa tot a colp de decret per furtar el debat al Parlament) per a concedir al Ministeri de Defensa un crèdit extraordinari i urgent de 1.782 milions, per a pagar armament per un valor aproximat, segons dades del propi ministeri, de més de 30.000 milions fins al 2025, fruit d’un conveni que van aprovar tant el PP com el PSOE.
Això vol dir que, fins el 2025 estarem pagant tots els anys un mínim d’esta quantitat per a pagar armes que van encarregar Aznar i Felipe en els anys 90!!!
Avions de combat que costen 109 milions, obusos 2’4 milions o tancs a 10 milions cadascun. Mentre, els instituts tecnològics estan a punt de colapsar pels impagaments o el Centre d’Investigació “Príncep Felip” va despatxar 79 científics i va tancar 14 línies d’investigació en temes tan crucials com el càncer, l’alzheimer, l’esclerosi múltiple o l’infart. Qüestió de prioritats.
Sí que hi ha diners per armes i, en canvi, no n’hi ha per a l’educació, per a la sanitat o per als serveis socials. És a dir, no n’hi ha per al benestar de les persones. Qüestió de prioritats. I les nostres són ben clares: una llibreta i una llapissera.