Ahir es discutia al Congrés el decret-llei (un més, el que fa vint-i-sis, si fa no fa) del Fons de Liquidesa Autonòmic, com eufemísticament li diuen al rescat, a donar diners a les CCAA que ja no poden ni pagar nòmines ni els interessos del deute que han d’amortitzar perquè ja ningú no els deixa diners.
Vaig valencianitzar la meua intervenció referint-me a la situació financera desastrosa a què ens han portat 17 anys de govern del PP. Zaplana, Olivas, Camps, Fabra i tota la cohort de consellers malbaratadors en han portat a situació de hui: a la intervenció, al rescat, a demanar auxili. En açò, malauradament, també hem sigut els primers.
Al capdavall i, com a conclusió, em vaig fer la següent pregunta: Com hem arribat ací? Pel mal finançament que des del primer dia hem tingut els valencians (i que mai ni PP ni PSOE han fet res per remeiar-lo) o per la nefasta gestió d’uns polítics inútils i balafiadors? Al remat, en la meua opinió, una barreja explosiva de les dos.
Ací vos deixe el vídeo, premonitori, de la meua intervenció on repasse algunes dades del deute que ens han deixat d’herència esta colla de (com deia ma mare) “malgastantes” i “sinvergüenses”.