Hui hem parlat del decret-llei dels retalls. He volgut exemplificar com afectaran estes mesures a la gent normal i corrent. Per això he contat la història de Miquel, un parat valencià que conec, afectat per la crisi i, de ben segur, per les disposicions injustes recollides en este decret-llei.
Perquè este govern s’ha acostumat a governar a colp de decret (amb els dos de hui ja en són 26), intentant desvirtuar la faena que s’ha de fer al Congrés. Un decret amb la importància d’este el despatxen amb una discussió d’apenes tres hores, els grups han tingut 10 minuts per parlar, nosaltres 3. A penes el temps suficient per mostrar la nostra rotunda oposició. Estan furtant la veu dels ciutadans amb esta manera de legislar.
Hui m’he volgut posar en la pell d’un ciutadà de carrer per fer palesa la injustícia: de la pujada de l’IVA, dels retalls als treballadors, als parats, a la dependència, als autónoms, a les xicotetes empreses… I això, no ho oblidem mai, amb la solitud que els dóna la seua majoria injusta (44% dels vots, 54% dels diputats), una majoria que, ara que el bipartidisme va a la baixa, volen blindar per deixar fora als més xicotets, per silenciar la diferència, per acabar amb la pluralitat, per fer callar als que diem: Que no ens posarem de genolls, que no ho aconseguiran!