Anit em van donar el premi “A la millor relació amb la premsa” que concedia l’Associació de Periodistes Parlamentaris. Fa ara tres anys, també em van atorgar el “Azote del Gobierno”. La veritat és que t’ompli que reconeguen el teu treball i, per això, la d’anit i la del 2013 foren unes vetllades en què vaig ser molt feliç.
Però seria injust si no parlara de totes les persones que m’han ajudat a aconseguir el reconeixement. En primer lloc, reconéixer el treball de tots els assistents (ja ho vaig fer el 2013 amb Pep) que ens ajuden cada dia, ací a Madrid, en el nostre treball i, en especial, a Joana i Edgar que són els enllaços imprescindibles amb els mitjans de comunicació. Ells ja saben que sempre diem sí davant de qualsevol requeriment i que intentem fer còmode i amable el seu treball.
I, en segon lloc, l’estima i els ànims que rep de tots vosaltres cada dia, bé a les xarxes socials, bé personalment quan visite els pobles i ciutats valencianes. La vostra estima i els vostres ànims són l’energia que em fa treballar amb més il·lusió ací, al Congrés. Gràcies, un trosset del premi és, també, vostre.
I, per últim, el meu agraïment a totes i tots els periodistes que anit m’atorgaren un dels seus premis. Potser el més entranyable, el que reconeix que podem fer junts el nostre treball de manera amable i respectuosa, perquè, inevitablement, som complementaris.