I bé, ja hem arribat al cap. Hui s’ha acabat la legislatura. Dia de comiats, de pasar-se els telèfons, de preguntar: “Tu tornes?”. Molts abraços i també algun gest que deia: “Ja ho tenies bé!”. Molts diputats i diputades ja han manifestat que acabaven en esta legislatura. Uns altres estan -estem- pendents de les llistes i uns altres ja saben que tornaran. Res serà igual, però. No hi haurà majories absolutes i s’haurà de pactar, de consensuar, d’arribar a acords. Serà una legislatura apassionant que marcarà l’afebliment del bipartidisme i el protagonisme de noves forces emergents, com ara Compromís. Hi ha molta faena per fer. Si més no, derogar gran part del corpus legislatiu que el PP ha aprovat en benefici d’uns pocs i contra la immensa majoria de la gent.
He fet el meu últim discurs al Congrés. He seguit denunciant -com gairebé des del primer dia- uns acords, uns pressupostos que no són socials, i que van contra les persones i contra els valencians.
Al discurs he recordat Francesc de Paula Burguera, que ja a l’any 78 denuncià la marginació dels valencians a l’hora d’accedir al nostre autogovern. I he acabat amb un cartell que férem servir en la campanya de 2007: “Adéu PP, adéu Rajoy”.