Ahir el PP (tot i que en privat algun diputat em digué que tenia tota la raó), es va posar de nou al costat de l’oligopoli elèctric i d’esquena al teixit productiu valencià, rebutjant una proposició de Compromís que pretenia posar remei a una nova estafa de les elèctriques.

M’explique. Hi ha moltes cooperatives, magatzems, almàsseres, cellers al nostre territori que tenen l’activitat concentrada en uns mesos: les que treballen amb oli, taronja o vi, per posar exemples. En eixos mesos necessiten tindre la maquinària treballant a ple rendiment i, per això, contracten amb la distribuïdora elèctrica la màxima potència. Però quan s’acaba l’activitat, perquè ja no hi ha taronja, s’ha premsat tota l’oliva o el raïm, ja no necessiten tindre tanta potència, perquè ja no hi ha activitat més enllà de les oficines o la venta de productes. Però no poden contractar una potència més baixa, perquè la llei (feta pels encarregats de l’oligopoli elèctric) ho impedeix. Només es pot canviar una vegada a l’any. Per tant, si, arribats al mes d’abril, quan ja no hi ha activitat, contracten una potència més baixa, quan arribe octubre, que necessiten més potència, no ho podran fer. I així obliguen que ningú no puga canviar de potencia i a pagar el mateix en els mesos de màxima activitat i en els de baixa o nul·la. L’estafa està servida.

Per posar un exemple, conec el cas de la cooperativa de la Jana, un poble del Maestrat, que, quan han acabat de premsar les olives, han de seguir pagant 1.000 € al mes per una potència que no necessiten. Açò, és clar, carrega uns costos en els seus balanços absolutament estèrils. I després, el PP, parla de ser competitius.