Hui, al Congrés, ha sigut un dels dies que més difícil m’ha resultat votar en un sentit. I, tanmateix, a cada moment estic més segur que el vot que he fet en nom de Compromís ha estat el correcte. M’explique.
Hui es discutia el conveni amb Rússia sobre adopcions. Un conveni que exclou de la possibilitat d’adoptar a les persones que no siguen heterosexuals i a les famílies monoparentals. I, a més, inclou una clàusula que permet Rússia demanar informes de la situació dels menors adoptats, tant a partir d’ara, com dels 12.000 menors adoptats ja amb anterioritat a la firma d’este conveni.
Acceptar este conveni és acceptar el xantatge de Putin contra unes determinades persones, concretament contra les persones amb una orientació sexual determinada, diferent, contra les persones LGTB.
Damunt la taula hi havia el drama de 700 famílies en procés d’adopció que veien com s’havia interromput el procediment fins que no es signara el conveni. Fins i tot, fa una hora m’ha telefonat una d’eixes famílies demanant-me que li explicara els motius de per què havíem votat en contra del conveni. M’ha donat les seues raons que les entenc amb el cor a la mà. I jo li he donat les meues -les nostres, les de Compromís-, amb el cervell.
Una societat no pot cedir al xantatge i renunciar als seus valors i principis, les famílies no poden construir-se sobre pilars com l’homofòbia o qualsevol altra discriminació.
El rebuig del parlament i de la nostra societat a qualsevol actitud homòfoba ha de ser rotund, unànim i sense pal·liatius. Votar a favor d’aquest conveni és atorgar legitimitat a una legislació homòfoba que està clarament en contra dels drets humans més bàsics de les persones LGTB. És avalar la involució en drets i en igualtat, convertint-nos en còmplices i partícips de les polítiques de discriminació que aplica Rússia a la població LGTB.
Votar aquest conveni és fer-nos còmplices d’eixes polítiques, és obrir la possibilitat que altres governs cedisquen al xantatge. És pretendre legalitzar la discriminació mitjançant un conveni internacional.
No hi ha excuses per a la discriminació, perquè mai cal:
• justificar,
• comprendre,
• assumir,
• interioritzar,
• disculpar
• ni minimitzar
qualsevol tipus de discriminació.
I per tot açò des de Compromís no podíem recolzar cap norma que no garantisca la seua aplicació en igualtat per a totes i tots els ciutadans.
Una decissió, complicada, però necessària, inel·ludible. Perquè el nostre compromís és amb TOTES les persones.