Acabe de tornar del ple de Sueca, on seguisc de regidor en l’equip de govern (en la foto el grup municipal de COMPROMÍS a Sueca, minuts després de conéixer els resultats locals i autonòmics). El ple ha sigut mogudet amb intervencions diverses per part de l’equip de govern i l’oposició del PP. Al final, però, en el torn del públic han eixit dos persones que s’han dirigit als regidors/es amb un to groller i mal educat, confonent de manera clara el dret a la participació del públic en un plenari, amb el respecte que, com a representants del poble, es mereix qualsevol regidor o regidora honest.
A esta anècdota he de sumar-li una altra que em va passar fa dos dies i que m’han fet reflexionar.
Dimecres vaig assistir a una taula redona al CEU San Pablo, dirigida a estudiants de Ciències Polítiques, sobre participació ciutadana amb polítics de diferents partits: Lorenzo Agustí (PP), Zulima Pérez (PSOE), Amadeu Sanchis (EU), Rafael Soriano (UPyD) i jo mateix per (COMPROMÍS).
Parlàrem de moltes coses i des de diversos àmbits: estatal, autonòmic i local, ja que hi érem polítics que estem, i hem estat, en diferents estrats de l’administració. En el torn de preguntes va eixir un estudiant que, de manera impetuosa com correspon a la seua edat, va dir que els polítics estan en tercer lloc en les preocupacions dels ciutadans, i per qualificar els polítics va emprar la paraula “calanya”. Em va doldre el qualificatiu i vaig demanar contestar-li, tot i que després es va disculpar i acabarem encaixant les mans.
Li vaig dir que entenia perfectament que molta gent estiguera decebuda pel comportament gens ètic d’alguns polítics, i més encara en el cas valencià (Gürtel, Emarsa, visita del Papa, F1, aeroport, Brugal i tants i tants altres). Hi ha casos absolutament menyspreables, delictes en una paraula, i ací tenim el dubtós honor de tindre el parlament amb un nombre major de diputats imputats, onze en concret. I en una situació tan complicada per a moltíssima gent que està patint els embats de la crisi, la indignació és absolutament legítima. Però el que no es pot fer es posar tots els polítics en el mateix sac, generalitzar el comportament d’una classe política sense escrúpols que vetla més pels interessos dels bancs, de les grans empreses, del capital, que pels de les persones. Eixos polítics són els que mereixen tot el nostre rebuig i, molts d’ells, fins i tot la presó.
Tanmateix, hi ha molts i molts polítics honestos, en tots els nivells, que treballen de manera honrada per la seua gent, pels seus veïns, pels seus ideals. Polítics que dediquen el seu temps lliure a l’ajuntament, llevant-li’l a la família. Polítics que s’identifiquen amb les paraules de Joan Francesc Mira:
“La política hauria de ser l’art del bé comú, l’art de pensar i imaginar projectes col·lectius, l’art de debatre, decidir i elegir què li convé a la polis que a cadascú li ha tocat: quin país volen o volem, quina idea en tenim i tenim intenció d’aplicar, què és millor o és pitjor, coses així d’elementals: ideologia. Si la ideologia i la imaginació es barregen amb una mica de literatura oral i escrita, amb un mínim d’educació i bones maneres, amb un pèl d’honestedat i un altre pèl d’intel·ligència, la política és una digna i noble activitat, a més de ser necessària.”
Polítics com els més de quatre-cents regidors i regidores de COMPROMÍS repartits al llarg del nostre País que ara fa un any renovàrem el nostre compromís amb les persones.