L'aniversari de les coses petites

Hui és el meu aniversari. No sóc massa de celebracions de sants ni d’aniversaris. A casa, de menut, no en féiem massa de festa. Però he d’admetre que hui m’he sentit molt acompanyat per tots vosaltres que heu tingut el detall de recordar-vos-en de mi. Moltes, moltes gràcies a totes i tots.

Hui ha estat el meu primer dia de vacances, ahir encara vaig anar a Madrid per presentar algunes esmenes i alguna pregunta.

He volgut que fóra un dia més o menys normal, sense pretensions. Al capdavall fer anys et fa vore -i gaudir- de les coses amb més tranquilitat. Per això he volgut fer coses senzilles que no pots fer habitualment.

Un passeig amb Pepi per vora mar, gaudint de les últimes dunes verges que queden en la Ribera Baixa, entre les platges de Sueca i Cullera. Un bany refrescant en tornar. Menjar-me una bresquilla, amb olor de bresquilla d’abans, a mos redó.

Després, junt amb els meus cunyats -i amics- Xelo i Voro i uns amics de sant Vicent dels Horts, Jordi, Mercé, Roser i Lluís, hem anat a dinar “Ca Pinet” a Tàrbena (la Marina). Ells es van perdre fa 34 anys i aparegueren per allí i s’hi pararen. Encara conserven la factura d’aquell dinar: 2.400 pessetes entre 4 persones (no arriba a 15 € d’ara).

“Ca Pinet” encara conserva la mateixa iconografia dels anys 80. Retrats del Che, de la Pasionaria, de Lenin, de Marx, dels cantants valencians de la cançó farcits amb senyeres, republicanes, estelades, cubanes i armes antigues que evoquen l’avantpassat roder.

Mentre escoltàvem Al Tall, El Sifoner, Pavesos, hem demanat per menjar. Jeroni, el fill del mític Pinet, ha continuat el negoci de son pare i ens ha pres nota: embotit de Tàrbena, paella i gaspatxo de carn i de peix, un vi humil de la terra i unes postres cassolanes amb un herberet que preparen ells mateix. Menjar senzill de la terra fet amb estima per la cuinera, Alejandra, que vingué de Vinaròs i es casà amb Jeroni.

Després una bona tertúlia. Hem conegut un parell de veïns que conserven el parlar salat, heretat dels repobladors mallorquins. Un goig escoltar: sa escola, sa plaça, es terrat, s’ajuntament …

Bon menjar (i bon preu), gent amable, amics, conversa, històries petites, quotidianes. La vida sense estridències i sense presses.

I ara ací, a la terrassa de casa, escrivint mentre escolte el soroll tranquil de les ones de la mar. Les coses petites que ens fan feliços.

Gràcies amigues i amics.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *