Goig. Felicitat. Una alegria immensa és el que vaig sentir aquella nit del mes de maig.
A Sueca havíem fet una bona campanya a les municipals i obtenírem el fruit del treball, havíem aconseguit renovar els cinc regidors a l’ajuntament i érem la força progressista més votada. Jo estava content pels resultats de Sueca, però estava absolutament eufòric pels resultats al Parlament valencià.
Sis diputats! Grup parlamentari! Els més joves o els més nous estaven també molt feliços, però els que ja portem molts anys en política (jo des dels setze) ens n’adonàvem de la importància d’eixe resultat.
Un resultat històric fruit del treball, la perseverança i, per damunt de tot, de la il·lusió que tantes i tantes persones havíem dipositat en un projecte com COMPROMÍS. Nou, fresc i amb voluntat de sumar persones, projectes, il·lusions…
Recorde que aquella nit, on encara era alcalde, vaig prendre una bandera de Compromís, me la vaig tirar al muscle i vaig passejar el seu somriure per la plaça de l’ajuntament de Sueca. Aquella nit vaig ser feliç.
PD: hui he començat el meu parlament al Congrés renovant el meu compromís amb l’educació pública i amb les persones que hui han defensat el futur de les noves generacions. I encara que he estat ací a Madrid assegut al meu escó, el meu cor era a València al costat de la meua dona, les meues filles, dels meus companys i companyes de Compromís i de totes les persones de bé que hui han omplit els carrers de determinació, de fermesa i de voluntat de no deixar-nos arravatar l’EDUCACIÓ.