“No et resignes. Rebel·lat, si pots, clar” (J. Fuster)
Hui, pocs minuts abans d’intervindre en el Decret-Llei que fixa la pujada de la llum per al primer trimestre de 2014, he començat a llegir que el mateix Ministeri d’Indústria instava Acció Cultural a interrompre el senyal de Cat Ràdio.
Este govern té una tendència malaltissa a voler dir-nos què hem de fer amb el nostre cos o amb el nostre cervell. Volen dir a les dones què poden i què no poden fer amb el seu cos i hui també es posen a casa nostra per impedir-nos escoltar una emissora que, de bon matí, -també- saluden amb un “bon dia”.
És un atac sistemàtic contra les persones que diem “pare” o “mare”. Des de hui mateix, cap emissora de TV o de ràdio ja no ens despertarà amb un “bon dia”. Des de hui mateix, els valencians que parlen castellà no tindran l’oportunitat d’escoltar -i aprendre- la llengua d’Ausiàs March, de Bernat i Baldoví, d’Estellés als mitjans de comunicació.
Al nostre país hi ha més de 300 emissores il·legals o al·legals i el PP no n’ha tancat cap. Trist. Molt trist.
Per això he començat la meua intervenció manifestant la nostra repulsa al Ministre Soria.
Em quede, però, amb l’aforisme de Fuster.
Després hem parlat del nou “parxe” (pedaç) que suposa este Decret-Llei. Un més, una patada avant per no acarar els vertaders problemes del sector elèctric: una auditoria dels costos del sector, per a que no pagarem entre tots el famós “dèficit de tarifa” que incrementa directament els suculents beneficis de les grans empreses i dels ex-polítics que circulen per les portes giratòries des dels ministeris fins als consells d’administració de les grans elèctriques.
Això sí, avorrint-se (no escandalitzant-se), com Felipe González, després d’embutxacar-se 126.000€ bruts a l’any de Gas Natural-Fenosa.