He volgut començar el meu discurs hui mostrant la mateixa pancarta, humil, que Pau, el meu paisà de 5 anys, va traure l’altre dia a València en la manifestació que van fer els dependents i els seus familiars.
Des d’eixe dia, el president Fabra s’ha tornat a cobrir de glòria. Ahir mentre els treballadors de RTVV l’escridassaven va dir als periodistes esta “perla”: “M’importen els qui sofrixen, no allò que criden“. Es pot tindre més barra!
Oix, fàstic, indignació són paraules i sentiments que em produeix este nou episodi de cinisme PPopular.
Però m’he negat a conclore el discurs de mala manera, vull trobar la part positiva de les coses. I sabeu què? Ja queda menys temps per a que els que ho han malbaratat tot, fins i tot les il·lusions d’un poble, se’n vagen.
Per això he tret un cadenat tancat. L’he obert i he tancat el discurs així: “Heu tancat amb cadenat la RTVV, però des de Compromís ens comprometem a reobrir el cadenat amb la clau de la llibertat i el respecte a l’autogovern de tots els valencians.
Ací vos deixe el vídeo de la intervenció: