Cada vegada tinc la convicció més forta. Cada dia que passa i pel que fa, sobretot a la LOMQE, Wert fa bo Groucho Marx, quan diu: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats“.
Hui al Congrés ha tornat a suscitar clamorososes unanimitats… en contra! Ningú, tret del seu partit i sense entusiasme, no li ha donat suport per a una llei que, com li he dit hui, no és el “patito feo“. No, la seua llei naix amb un defecte congènit: la maldició de Frankestein.
Wert (i no sabem qui més, perquè ningú no vol reclamar ni la paternitat ni la maternitat) ha creat una criatura montruosa i abominable que no agrada ningú. Ni tan sols a la pròpia Conferència Episcopal, que en voldria més. I, potser, ni tan sols li agrada ja al propi ministre.
Al capdavall, és una llei amb data de caducitat. Una llei sense ànima. Per això hui hem tornat a reiterar el nostre NO més rotund. A reiterar el nostre compromís amb els pares, els professors, els alumnes, les escoles de música i, en definitiva, amb la gent de trellat que sap que educar és convéncer. Justament el contrari que ha fet el ministre amb l’engendre de la LOMQE.
Vos deixe el video de la intervenció: