Esta setmana ha sigut intensa en el Congrés. Hem intervingut defensant, novament, la dació en pagament, demanant ajudes als llauradors valencians perjudicats per l’acord UE-Marroc. Dimecres el debat amb el president Rajoy, que va perdre novament la flema amb mi. I, finalment, ahir de matí, defensàrem que el Corredor Mediterrani fóra prioritari, per raons econòmiques i per sentit comú.
De vesprada, la compareixença del Ministre de l’Interior, a la demanda que li havíem fet alguns partits, entre ells Compromís-Equo. No va contestar cap pregunta que li vaig fer i es va limitar a dir que hi havia una minoria radical a València.
Dels greus fets que li vaig esmentar no va dir ni pruna, va tancar files amb la seua Delegada i amb l’impresentable Cap de Policia de València. Ell va contar la pel·lícula que li va convindre sense voler vore unes altres, les de veritat, les que vam poder vore tots amb els nostres propis ulls.
El ministre va perdre una bona oportunitat, la de demostrar que hi ha un PP diferent al de Valèncià. Ja hem vist clar que no.
Bé, i ara a l’esmorsar al casal faller dels meus amics de quan era jovenet. Un ritual que fem des de ja fa uns quants anys i que no em vull perdre.