Hui s’han votat les 11 esmenes a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. El ministre Montoro ha seguit insistint en que ja estàvem a la fi del túnel i que estos eren els pressupostos de la reactivació económica, de la creació d’ocupació i de la solidaritat.
Nosaltres li hem retrucat que poca ocupació es crearia si ells mateix admeten que acabarem l’any amb 30.000 desocupats més. Que no són el pressupostos de la solidaritat si els altres dos han permés coses com les que descriu l’informe de Càritas, amb tres milions de persones en risc de pobresa severa.
És evident que estos no són, tampoc, solidaris amb els valencians. Finançament per baix, Fons de Compensació Interterritorial per baix i inversions, molt per baix de la mitjana (91€ de menys per cada valencià i cada valenciana) i així ja portem tres anys seguits.
Són els pressupostos del Credo per al ministre Montoro: “Creo en la recuperación económica y en la creación de los puestos de trabajo“.
Per això he volgut acabar reciclant una frase de Wyoming: “Potser Espanya estiga eixint de la crisi, ara cal saber quan ho faran els seus ciutadans”