“Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón…“.
Amb estes paraules que Unamuno li vadir, el 1936, al general Millàn Astray (cap de la Legión, aquel que digué allò de “¡Viva la muerte! ¡Muera la inteligencia!“), he acabat hui el discurs contra la llei Wert, contra la LOMQE. Es preveia que el PP trauria el “rotovàtor” i amb la seua majoria absoluta tombaria totes i cadascuna de les més de 600 esmenes que han arribat hui al debat.
Així ha estat. El PP ha votat NO en les 110 vegades que es votaven esmenes (algunes es voten agrupades en blocs) i només ha necessitat prémer el botó verd del SÍ un parell de vegades per aprovar esta llei òrfena.
Òrfena de suports: cap força política ha votat afirmativament, ni hi donen suport associacions de pares, ni d’alumnes, ni sindicats. És, en definitiva, una llei que naix morta, un “zombi” que s’arrastrarà torpement fins el dia que el PP perda la majoria. Perquè així ens hem compromés solemnement totes les demés formacions en un acte que hem hagut de fer a les portes del Congrés perquè no autoritzaven a parlar sindicats o pares/mares.
El PP ha imposat, novament, la seua majoria absoluta. Imposar, quin verb més lleig! Imposar és un verb completament allunyat del verb educar. Perquè educar és empatitzar, educar és compartir, educar és, en definitiva, convéncer.
Just el que fa la comunitat educativa de l’Escolaica de Cullera (originàriament “escola laica”) i tantes i tantes escoles i tants i tants mestres arreu del nostre país. Malgrat ministres com Wert.
Vos deixe el video de la intervenció: