Acabe d’arribar de València. Havia estat en manis de jove en la transició i mai m’havien tocat, ha sigut hui a València quan he rebut la meua primera porrada. Estàvem un quants membres de Compromís xarrant tranquilament damunt la vorera i ha arribat la policia a espentes i crits. Jo he rebut alguna espenta i un colp de porra en les cames, Mónica Oltra empentes i patades i les altres persones el mateix, algun fins i tot l’han tirat a terra.
Les coses han arribat a un punt incomprenssible (i perillós). La delegada del govern està emprant una contundència desproporcionada amb adolescents. Hui mateix hi ha vint detinguts, molts menors d’edat. Ja en portem prop de quaranta des que començaren les protestes per, NO HO OBLIDEM, els retalls en educació, perquè no substituixen les baixes dels professors, perquè no hi ha calefacció, en definitiva, perquè són capaços de comprar unas empresa quebrada per 30 milions d’€ i no hi ha diners per pagar a les escoles i els instituts.
Paula Sanchez de León ha perdut el nord i amb la seua actitud torpe està encenent els ànims de molts joves i de moltes persones de bé que no entenen eixa violència extrema contra gent que intenta externalitzar el seu descontent. Per acabar-ho d’adobar el cap de la policia, parla de l’enemic referint-se als joves manifestants. Se n’haurien d’anar a casa l’un i l’altre i alguna persona amb una miqueta més de trellat hauria d’intercedir per acabar amb esta espiral perillosa. El sobreseiment dels expedients i de les denúncies judicials als menors seria un bon començament.