Tres tristos tratges i una realitat preocupant

Els tratges eren una minúcia, a Camps l’haurien d’haver jutjat per haver deixat el nostre País en l’estat lamentable en què l’ha deixat. Per no pagar a les escoles, farmàcies, advocats del torn d’ofici, proveïdors, ajuntaments, residències… Per haver deixat el forat que ha deixat i que acabaran pagant els nostres besnets. Per haver desfet el sistema financer valencià. Per tots els diners malbaratats en tants i tants projectes inútils. Per haver deixat que una colla de lladres esquilmaren els diners de totes i tots. I per tantes i tantes coses … En tot cas però, la Història ja l’ha jutjat, malgrat el que ara diran els seus “amiguitos del alma”.

Hui és una d’eixes nits en què me n’aniré al llit amb una sensació agredolça: despagat pel veredicte, però convençut que cal seguir treballant amb més força per tornar el bon nom d’este País

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *