Hui he vingut a Madrid i he passat pel carrer Atocha (tenim el pis just a tocar i per vindre ho fem per eixe carrer). He recordat la matança dels cinc advocats laboralistes a primeries de la transició, per membres de l’extrema dreta, fa ja 34 anys. Jo tenia aleshores 18 anys i la notícia em va colpir molt fort. Encara conserve la pagina que vaig escriure en una mena de diari que escrivia de tant en tant. L’escrit esta plé de paraules de rábia i estupor d’un jovenet que no podia entendre tanta maldat. Vaja el meu record per a aquelles persones que perderen la vida per defendre els treballadors i per lluitar perqué el nostre futur fóra millor.
Si jo estic hui a Madrid de diputat és, entre moltes altres coses, també gràcies a persones com aquelles que van donar la seua vida per la democràcia.