Ahir diumenge, quan llegia el diari em vaig emportar una gran satisfacció. El “Levante” portava aquests titulars:
– “16 de los 33 diputados no han preguntado en el Congreso”
– “Baldoví (Compromís-Q) y Sixto (IU) han sido los valencianos más trabajadores en la Cámara el primer año.”
Em va omplir d’orgull el segon titular i, de seguida, vaig pensar en eixe equipet, modest però molt arregladet, que treballa al meu costat i que ha fet possible que parlen de nosaltres en eixos termes: treballadors.
Al meu poble, Sueca i a tots els pobles i ciutats valencianes, quan s’ha volgut parlar bé d’una persona sempre s’ha dit: “És un xic molt treballador, és una xica molt treballadora”. S’ha associat la paraula treballador/a a coses positives. I per això jo estava ahir “desvanit”, com diu la meua amiga Helena Malonda.
Desvanit per mi, per la gent que està darrere ajudant directament i desvanit per tot eixe exèrcit pacífic que multipliqueu per mil totes les iniciatives que fa COMPROMÍS-Q, que fem els diputats i diputades a València o a Madrid, que fan els alcaldes i alcaldesses, els regidors i les regidores arreu dels pobles i les ciutats del nostre país.
Entre tots formen un equip modest en mitjans però gran en il·lusió. Sóc jo qui apareix a la foto i al titular, però jo no sóc sinó un més, un com vosaltres. Gràcies.
Vos deixe la foto del balanç del primer any de legislatura i l’enllaç a la notícia al diari “Información” perquè el “Levante” no la va penjar.
