Ahir al Congrés, com a diputat valencià (i suecà) vaig participar en dos iniciatives per prestigiar el nostre plat.
Per tercer any consecutiu, Pep Cortell, el meu assistent, Tere Ribes, regidora, i jo mateix, portàrem al Congrés el “Concurs Internacional de Paella” del meu poble, Sueca. Un cuiner de Sueca, Jesús Melero, va estar tot el matí preparant paelles sense descans. La gent que dina ens els dos autoserveis del Congrés tenia la possibilitat de triar, entre altres, un plat de paella cuinat a l’estil de Sueca. I vaja que ho va fer! Més de mil racions se’n van servir ahir.
Per altra banda, vam participar, junt a diputats/es d’altres formacions, en la campanya perquè el washapp incloga la icona de la paella. Una campanya iniciada pel suecà Eugeni Alemany, la #PaellaEmoji i que ahir mateix es va convertir en “trending topic”, perquè va ser usada per milers i milers de valencians de tots els colors i de tots els racons del món.
Tanmateix algú ha criticat si els diputats no tenim res millor a fer que entretindre’ns en estes coses. Hi ha un tuit que m’ha dolgut especialment:
“@homemanuscrit: El País Valencià fet un solar a tots els nivells, i cremeu l’energia per aconseguir una emoticona de la paella per al whatsapp!”
Malauradament el turisme és, hui per hui, una de les poques indústries que encara funciona al nostre País. Després d’anys de torpesa política, el teixit industrial valencià se n’ha anat en orris. La taronja ha deixat de ser un refugi per als nostres desempleats i per als joves que volen treballar en el que siga. Què en resta, doncs. Poca cosa. El turisme que ve a buscar sol i platja, cultura. I també gastronomia. Paella, en definitiva.
Hui mateix un empleat del Congrés que ve en falles m’ha preguntat on es podia menjar una bona paella en València.
Quants joves valencians es trauen un sou en l’estiu treballant en bars, servint paella, que després els permet estudiar durant l’estiu. Quants desempleats expulsats de la construcció, dels tallers tancats, de l’agricultura poden treballar en estiu. Pregunteu en Cullera, en Gandia, en Dénia, en Peníscola, en Altea, en Benidorm…
Clar que jo vull un país amb una economia més diversificada. No em sent especialment orgullós del monocultiu del turisme. Però, ara com ara, i en el futur també, el turisme serà una part important del PIB valencià. Promocionar la paella serà situar el nostre país xicotet en el món. Promocionar la paella afavorirà que vinga gent de fora. Promocionar la paella és buscar també mínims comuns que ajuden en el procés identitari valencià. Promocionar la paella és, també, sentir-se orgullós d’un plat valencià que fa feliços a milions de persones tots els dies arreu del món i que, a nosaltres, ens ajunta amb els amics, amb la família, amb les nostres festes.
Ah, esta setmana també he gastat les meues energies a firmar un compromís per la sanitat universal. Per marcar la posició de Compromís en el debat de dimarts en les proposicions sobre exclussions sanitàries, en mesures per fomentar l’ocupació dels joves i sobre la dependència.
I hui en la discussió de les lleis de segona oportunitat, en la d’hidrocarburs (que li posa una estora al fracking) i sobre el (calamitós) sistema de finançament valencià. I esta vesprada encara me’n quedarà una miqueta, d’energia, per a assistir a un acte cultural en representació de Compromís.
I esta nit provaré de trobar el darrer article de @homemanuscrit, perqué segur que serà, com gairebé tots, molt interessant. Serà una bona manera de tancar el dia.