Hui he passat el dia, convidat pel Partido Castellano, a Villalar de los Comuneros, lloc on les tropes de l’emperador Carles V van decapitar el 1521 els líders “comuneros”: Bravo, Padilla i Maldonado.
Els nacionalistes castellans recorden la batalla de Villalar, on el comuneros van perdre definitivament la guerra davant de les tropes realistes que van consolidar la monarquia absoluta a Castella.
És curiós, abril és un mes de celebracions reivindicatives per als valencianistes i els castellanistes. Nosaltres amb la batalla d’Almansa el 25, ells amb la batalla de Villalar el 23. Nosaltres a mans del primer rei de la casa dels Borbons i ells a mans del primer rei de la casa d’Àustria.
He compartit un dia de festa i reivindicació amb la gent del PCAS i d’Equo, socis de Compromís en la candidatura “Primavera Europea” a les eleccions europees de maig. Música de “dulzaina” i “tamboril” que en molts moments sonava a la nostra dolçaina i el nostre tabalet. I gent amable que s’estima la seua terra i és respectuosa amb les altres nacions de l’Estat.
Em quede, com a mostra de respecte mutu, amb la dedicatòria que m’ha fet Julio Echazara del seu llibre “Castellanismo 1975-2012. ¿Nacionalismo imposible?“, que deia: “Para Joan Baldoví, patriota valenciano, amigo de Castilla, con todo mi afecto“. M’ha agradat.