Ahir, mentre el president Rajoy desgranava un discurs triomfal que els seus convertiren en el hastag #EspañaAvanza, el treballadors de Coca-Cola es manifestaven a 200 metres del Congrés per un ERO implacable que els imposa la empresa. Una empresa amb beneficis que vol tirar 1.250 persones al carrer i tancar 4 plantes, per tindre’n més, de beneficis. Així de senzill. Així de cruel.
Rajoy ha mostrat només una part del país, la que li interessava. Per això li he dit que, com l’abella Maya, vivia en un país multicolor on baixa la prima de risc, pugen les exportacions, augmenta el turisme, es crea ocupació i tots som molt feliços contemplant els seus canvis de tendència.
Nosaltres hem intentat mostrar-li un altre país: els dels joves preparats que exportem perquè facen turisme en els ratos lliures que els deixa la faena en bars, hotels o com “au pair”, els dels llocs de treball a temps parcial, els dels autònoms que no accedeixen al crèdit, els de la gent que pateix pobresa, els dels retalls en serveis essencials, el de les dones que volen decidir, el del infrafinançament que patim els valencians… En definitiva, el país de què no parla mai el president Rajoy perquè l’única cosa que fa és esprémer la gent normal i corrent.
I això ho he simbolitzat esclafant una llanda de Coca-cola a la tribuna. És on ens porten les reformes que ha aprovat el PP.
Tanmateix, he volgut acabar amb un missatge d’esperança. Podem creuar-nos de braços, arronsar els muscles, resignar-nos. O podem començar a fer xicotets gestos contra estes injustícies: podem deixar de beure Coca-cola i podem deixar de votar PP. Així de senzill. Així d’útil.
Vos deixe el video de la intervenció: