I, tanmateix, sóc humà

Hui ha aparegut al Levante que tinc pendent de pagament alguns impostos. Cap objecció. Tenen raó. Dec tres rebuts de rústica (de 43, 35 i 34 € respectivament) i dos del rebut del fem del Consosrci Residus (de 43 i 43 €). I el que havia d’haver fet és pagar-los en temps. És un error que no es pot permetre una persona pública.

I no valen les excuses de: que són els únics rebuts que no tinc domiciliats i per això se m’han passat. Ni tampoc que quan vaig anar al banc em digueren que els rebuts es paguen els dimarts de 8 a 11 (eixe dia no era dimarts) i per tant no els vaig poder pagar i, a més, quasi tots els dimarts estic a Madrid.

Senzillament, me’ls vaig posar a la butxaca i se m’oblidà. No és excusa, ho sé.

Lamente profundament el mal que la notícia haja pogut fer a Compromís i, sobretot, si he pogut decebre algú de vosaltres.

I reitere, davant els órgans de Compromís, que sempre estic -i estaré- disposat a assumir les meues responsabilitats.

Hui he aprés una lliçó. S’aprén molt d’estes situacions.

Només un però. Estic segur (perquè ho he vist amb els meus propis ulls en l’ajuntament de Sueca i no ho he utilitzat políticament) que esta situació els ha passat, també, a altres càrrecs públics dels dos partits grans. I, tanmateix, no recorde una notícia semblant en el diari. Sobretot en portada, tenint en compte la quantia del deute.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *