Fa un temps vaig ensenyar una samarreta en el Congrés, era la samarreta de Wally. Era un gest per denunciar l’aversió que té el president del govern a comparéixer, a explicar, a demostrar que és el president.
I ara és temps de tornar-la a traure-li-la. Sembla mentida que, amb tot el que ha passat hui, el president del govern no isca per donar la cara i acarar tota l’allau d’informacions que afecten la cúpula del PP, i a ell en particular, en l’assumpte dels sobresous cobrats de manera irregular.
Les explicacions de Ma Dolores de Cospedal hui resultaven patètiques, sobretot quan ha saltat la notícia que el mateix president del Senat, Pío García Escudero, ha donat per bo l’apunt comptable que feia referència a ell.
És a dir, ha legitimat eixes operacions comptables anotades a mà. No es tracta de papers falsos, sinó d’una còpia de “l’altra” comptabilitat. La que portava el propi tresorer del PP, Bárcenas. La que, evidentment, el PP no sotmetrà a cap auditoria interna o externa, perquè és això: “l’altra” comptabilitat, la caixa B, el diner negre.
Per això, davant de tot este escàndol, la gent no entén que el president del govern no done la cara, no done explicacions clares i diàfanes als ciutadans i, com sempre, s’amague com un caragol quan li toques les banyes. Una actitud covarda que diu molt d’ell. O poc, segons es mire.
Amb tot però, això dels sobres no és el més greu. Allò realment important és per què empreses tan importants de l’estat donaven diners al PP. Sobretot empreses vinculades a la construcció. A canvi de què ho feien? Eixa és la pregunta, eixa és la clau de volta de tot este assumpte que ja comença a fer molta pudor. Moltíssima.
Ja ho diem els valencians: “Ningú dóna duros a quatre pessetes”. Quin benefici real han tingut eixes empreses a canvi de donar diners al PP? Heus ací el quid de la qüestió.
Esperem respostes.