Com tots els anys hem passat els Nadals en família. Ahir, primer dia, tocava amb la família de Sueca: el meu germà, la meua cunyada i els meus nebots. Un dia tranquil i entranyable. Com tots els anys, des de fa set, trobí a faltar ma mare, una dona plena d’amor que feia de veritable pal de paller de tota la família de Sueca, i que no va perdre mai el seu somriure amable, fins i tot en els moments més difícils. En estos dies, i per damunt de tots els tòpics nadalencs, és quan notes més el buit que fa i com l’estimàvem tots.
Hui tocava anar a Riola, amb la família de la meua dona, tot ple de cunyats, nebodes i nebots i nòvies i nòvios. Ah, i amb la meua meravellosa sogra, una dona amb molts anys, però amb una alegria de viure que s’encomana, malgrat les penalitats que ha passat ací després de guerra i a França, com a emigrant durant 17 anys.
Com en totes les cases, hem menjat molt, hem begut molt i hem xarrat més encara. Però hi ha una cosa que no m’ha passat desapercebuda. Enguany, com en moltes llars, hem fet allò de l’amic invisible. Enguany és any de crisi i havíem acordat que els regals havien de ser de pocs diners, no més de deu €.
Com en tots els llocs hi ha gent jove, molt preparada, que o bé no té faena o bé està subempleada i cobrant pocs diners.
Doncs bé, enguany ha sigut un dels anys que més recordaré pels regals que ens hem fet els uns als altres. Hi ha hagut bufandes i bragues de coll, fetes comprant llana i fent punt de calça, una làmpada feta amb cordell i cola, una cartera cosida a mà, una neboda que li ha escrit un conte a son tio, una altra que li ha fet un quadre molt emotiu a sa tia…
La gent ha aguditzat l’enginy i ha fet un regal, amb les seues pròpies mans, pensant en la persona a qui anava destinat, oblidant-se d’anar a comprar coses. Ha sigut molt bonic i molt encoratjador. En temps de crisi la gent trau el millor que porta dins i demostra que les coses cares i comprades no són, necessàriament, millors que les que fa una persona posant enginy, destresa i, sobretot, estima.
Em reserve per al final el meu regal. La meua filla Roser m’ha regalat una cosa absolutament meravellosa. No ho ha fet amb les seues mans, ho ha fet amb la seua veu. M’ha gravat, acompanyada al piano pel seu amic Borja, un disc amb cinc cançons esplèndides d’artistes que m’agraden molt i molt: Aretha Franklin, Nina Simone, Frank Sinatra, Simon & Garfunkel i Norah Jones. Cinc joies que m’han sabut a glòria en la veu de la meua filla i que m’han fet molt feliç el segon dia de Nadal. Un goig.
Vos un tast per a compartir-lo: “You make me feel (A natural woman)”.
You Make Me Feel by Roser Baldoví on Grooveshark
Que acabeu de pasar un Bon Nadal amigues i amics.