No m’agrada ser triomfalista, al contrari, m’estime més ser prudent i, sobretot en política, no dir mai “blat fins que no estiga en el sac i ben lligat”. Però hui m’ha sorprés una piulada del twitter que m’ha fet més alegre la vesprada. L’ha enviat el Vicent Partal amb l’enllaç a la notícia de Vilaweb, on diu que Compromís trauria quatre diputats al Congrés. I com era tan bona, no m’he pogut estar de penjar-la al mur.
Les eleccions estan molt lluny (o no, qui ho sap) i els resultats seran els que seran (els que voldrà la gent), però la tendència que ve marcant-se és que els dos grans partits davallen i els parlaments seran més plurals, amb el reforçament de les opcions més xicotetes. Com ho és la societat, que ja va donant simpromes d’esgotament amb aquest sistema bipartidista injust que atorga majories absolutes per fer polítiques que van contra la gent amb total impunitat, sense haver de consultar ningú. Com ho està fent el PP fins ara.
Però el motiu de reproduir açò és per donar les gràcies als milers i milers de persones que, amb la vostra faena anònima de tots els dies esteu començant a canviar el cicle infame que ha patit este este País. Per dir-vos que sense vosaltres no estaríem on estem i que gràcies a vosaltres l’esperança és possible.