Al final, Rita Barberà demostra el que és: una lladre. Ens roba a tots els valencians un escó en el Senat. Un escó que no és seu, ella no s’ha presentat a les eleccions, ella és senadora per designació autonòmica i, per tant, el seu escó representa la voluntad dels valencians expressada en les Corts Valencianes.
Si li quedara una miqueta de vergonya, si s’estimara els valencians de veritat, hauria d’haver presentat la seua dimissió ja fa temps (en realitat li l’hauria d’haver demanada el seu propi partit).
Però ni el PP ha tingut el coratge demanar-li-la, ni ella la dignitat d’anar-se’n de la política discretament. Ara serà una trànsfuga, una lladre, un cadàver polític en el Senat aferrant-se al sou i al seu aforament per no haver de compartir jutjat amb els que, no fa res, foren els seus més estrets colaboradors a l’Ajuntament de València i al partit.
Cap una indignitat més gran en una política que ho va ser tot?