Ahir vaig compartir amb Mónica Oltra, Joan Ribo, Consol Castillo i Pilar Soriano un parell d’actes.
Primer a l’IES Abastos assistírem a la projecció d’un curt fet pels xiquets i xiquetes, pares i mares i professors/es de l’escola “Teodor Llorente”. Un curt fet per l’escola i que parlava del que pot passar amb l’escola si seguim per estes dreceres que ens estan portant. Es notava que ho van passar molt bé fent la pel·lícula. Un treball molt digne fet amb il.·lusió.
Després anàrem a Paiporta a inaugurar la nova seu de COMPROMÍS. el local estava ple de gent contenta pel resultat del seu treball: havien pintat, tombat tabics, netejat i havien preparat una “picaeta” que havien fet ells mateix. En les seues cares també es transpuava la il·lusió de compartir un mateix projecte, d’haver fet possible eixe nou local.
Heus ací un mateix sentiment: il·lusió. És aixó el que no ens podem deixar arravatar en estos temps tan difícils. Si perdem la il·lusió en que les coses poden canviar, en que és possible una altra manera de fer les coses, els mals hauran guanyat i el nostre conte no tindrà un bon final. Mantenim la mateixa il·lusió que veiem en els ulls d’un xiquet quan li contem un conte abans de dormir. La il·lusió (i la risa com va dir anit Mónica Oltra) són dos escuts invencibles contra el desànim i la resignació que ens volen imposar. Hui (també) pot ser un gran dia.