He volgut començar, deliberadament, amb estos versos de Miquel Martí i Pol, hui justament que he passat la meua primera Diada Nacional Valenciana lluny de la meua terra. De matí intervenia al ple per parlar de les pensions i esta vesprada havia de preparar la nostra intervenció de demà en dos temes absolutament crucials per a nosaltres els valencians: la LOMQE i la Llei d’Avaluació Ambiental (ara que tenim els terratrèmols al nord del nostre país).
Des dels divuit anys que no me’n perdia una. Hi vaig anar a aquella esperançadora i pletòrica manifestació on milers i milers de boques demanàvem amb il·lusió:”Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Uns anys a Sueca, Altres a València i la majoria als dos llocs. De matí a Sueca en l’homenatge que tots els anys li retem a Joan Fuster i al rei en Jaume, i de la vesprada a València, a la plaça de sant Agustí per manifestar-nos i reivindicar-nos com a poble.
Enguany, malauradament, no hi he pogut estar físicament, però hi he estat de cor, assabentant-me de tot els que s’esdevenia a la processó cívica de València, a l’homenatge de Sueca i a la manifestació de la vesprada pel “twitter” i el “whashapp”.
En un dia en que l’enquesta que apareix a El País anuncia la fi del desgavell de desgovern del PP. I ara, més que mai, les paraules del poeta prenen tota la actualitat i tota la consistència; Que tot està per fer i tot és possible.
Vos desitge que hàgeu tingut un bon 9 d’octubre.