Cirilo: l'home a qui li robaren el somriure

(Foto sant Miquel dels Reis, any 40)

“Any 39. Cirilo, un jornaler de Riola, fou empresonat al penal de “Sant Miquel dels Reis”, als afores de València. El seu únic delicte: tindre un carnet de la UGT.

Quan el van prendre la seua dona estava embarassada. Va estar tancat tres anys, i en eixe temps només va poder vore la seua filla una sola vegada. La dona li la va portar tot havent de fer el camí de Riola a València a peu, quasi 40 quilòmetres. Pocs dies després la xiqueta va morir.

Quan va eixir, Cirilo era un altre home. Havia perdut el somriure. Li havien robat el somriure i mai més el va recuperar. Fou un home trist fins el final dels seus dies.

Aquesta és una història mínima, xicoteta, fins i tot poc dramàtica. Una més entre centenars de milers, de milions. Una història però, que vaig viure de prop, perquè Cirilo fou el uelo de la meua dona, Pepi.

A Cirilo li van furtar el somriure. Com a molts altres els van furtar la llibertat i, fins i tot, la vida. Durant molts anys un espés vel de silenci va ocultar tota la veritat d’estes històries.

Però el pitjor ha sigut i és que, quasi 38 anys després de la mort del dictador, encara se seguisquen posant traves per fer justícia a estes persones. Encara -alguns- seguisquen intentant mantindre’ls en un oblit injust, molt injust.

Per això Compromís-Equo votarem a favor de esta proposta. Perquè encara que no es puga retornar la vida ni la llibertat perduda, almenys podem retornar el somriure a algun dels afectats o als seus familiars més directes.

Senyories, no siguem còmplices d’un nou robatori, no els furtem l’esperança”.

Este és el discurs que ahir fiu al Congrés a una moció de la Izquierda Plural sobre mesures per la recuperació de la memòria històrica i democràtica. Ho vaig fer per restituir, ni que fos una miqueta, el mal que li van fer a Cirilo i a tants i tants Cirilos que hi hagueren arreu de l’estat.

Per ells i per les seues famílies. Per Mercedes la filla que sí que va conéixer. I per Mer, Mano, Xelo i Pepi, les nétes, que malgrat ser un home trist, el van voler.

Vos deixe el video de la intervenció.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *