Recorde perfectament aquell mes de gener de 1980. Ho recorde perquè aquell 2 de gener va aparéixer el cadàver de Yolanda Gónzalez. Després de participar en una manifestació d’estudiants, havia estat segrestada, torturada i brutalment assassinada per militants del grup ultradretà “Fuerza Nueva”, vinculat estretament amb sectors reaccionaris de les Forces de Seguretat de l’Estat i que es van atribuir el crim com a “Batallón Vasco Español”. I tot perquè Yolanda era dirigent de la Coordinadora d’Estudiants d’Ensenyament Mitjà i militant del Partit Socialista dels Treballadors i les males bèsties feixistes volien donar un escarment, atemorir als que volíem deixar el passat enrere.

Ho recorde perquè jo tenia vint-i-dos anys, tres més que ella que en tenia dèneu, i perquè com tants i tants joves d’aleshores, també tenia un compromís perquè en aquella incipient democràcia no tingueren cabuda aquells que no volien que avançara, aquells que volien tornar a la dictadura franquista, aquells que no dubtaven a fer servir les pistoles per imposar les seues conviuccions. Com l’assassí confés del crim de Yolanda Gonzàlez, Emilio Hellín.

Recorde que em va impressionar la brutalitat de la foto que va eixir als diaris del seu cos menut trencat per a sempre. Ho recorde i m’eriçone només de pensar que Yolanda tenia, si fa no fa, l’edat de les meus filles bessones i em pose en la pell dels seus pares, de les seues amigues i amics, dels seus companys de partit.

Emilio Hellín Moro, l’alimanya que va segar per sempre una vida jove, va confessar l’assassinat i va ser condemnat. Va fugir de la presó i va aprofitar un polèmic permís penitenciari per quebrantar la condemna per anar-se’n a Paraguai, sota la protecció del dictador Stroesner. Finalment fou extraditat el 1990.

Però el que resulta escandalós és que ara s’ha sabut que, després d’eixir de la presó el 1996, es va canviar el nom al Registre Civil i va fundar una empresa que ha treballat per a la Policia i per a la Guàrdia Civil. És un sarcasme que, qui va ser l’autor material d’un assassinat per frustrar el camí a la democracia, tinga contractes amb les forces de seguretat democràtiques. És inadmissible.

Per això quan va vindre la família i ens va demanar que presentàrem una iniciativa perquè s’investigara este escàndol. Una proposició que em presentat quasi tots els grups del Congrés (PP i UPiD no han firmat) i que ve a dir:

Proposició no de llei:

El Congrés dels Diputats insta el Govern a dur a terme una investigació oficial i una avaluació detallada sobre les raons i procediments que han fet possible que un condemnat pel segrest i assassinat en 1980 de Yolanda González Martín haja mantingut contractes i col·laborat amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, sobre les responsabilitats que, si és el cas, es deriven i sobre les actuacions que siguen necessàries per a evitar que casos com este tornen a produir-se. El Govern remetrà a la Cambra l’informe de la investigació.