Sóc d’eixes persones que sempre veuen la botella mig plena. No ho puc evitar, però sempre pense que les coses poden millorar, que els problemes tenen solució, que les discussions poden acabar-se amb una encaixada de mans o un abraç. Què hi farem? Cadascú és com és i a mi em pariren optimista.
Faig esta introducció perquè hui, llegint els diaris i escoltant les notícies del primer dia de l’any i les previsions per al 2013, la veritat és que donaven ganes de plorar: puja la llum, el transport, els peatges; els sous i les pensions perden poder adquisitiu, el corb de Rouco Varela segueix volent-nos imposar les seues creences a tots…
I, tanmateix, una notícia em feia albirar un raig d’esperança. Després d’anys en què la justícia semblava més cega que mai algunes sentències dels últims mesos donaven la raó al sentit comú. Una desestimava el recurs del PP contra el matrimoni entre persones del mateix sexe. Una altra tombava un altre recurs del PP perquè els valencians poguérem vore TV3. Quina mania té la dreta en voler entrar en els llits dels demés o en voler controlar el comandament a distància de la televisió!
Com deia, un jutge m’ha alegrat el dia en negar-se a sobresseir el cas Gürtel, que afecta molts governs i càrrecs del PP. Després de tot el que estan passant els ciutadans, de les negres perspectives per a enguany, la sola idea que els corruptes se’n puguen eixir amb la cameta en l’aire em repugna profundament. Per això jo em negue a vore la botella mig buida i crec que esta gent sense vergonya que va robar i delinquir tindrà el càstig que es mereix.
Què voleu? Digueu-me beneït o confiat, però així ho pense i així ho dic. Això sí la fe no és esperar assegut en una cadira, fe és, com diu la cançó de Llach: “fe no és esperar, fe no és somiar, fe és penosa lluita de l’avui pel demà”.
I ahí vull estar, fent la meua xicoteta contribució per a que els qui ens estan portant molts anys arrere, els qui ens estan furtant els nostres drets, els qui només governen per als poderosos se’n vagen, deixen de decidir per nosaltres. Perquè ara més que mai cal tenir presents les paraules de Fuster: “Tota política que no faces tu, serà feta contra tu”. Com a ciutadà i com a valencià.
Acabe amb un desig, el que he fet amb un dels primers tuits de l’any: “…i tanmateix, després de la llarga nit va tornar a eixir el sol. Que el conformisme no ens robe l’esperança d’un món millor en 2013”.
Bona entrada d’any!