Ahir al Congrés, vam seguir amb la discussió de les esmenes al Pressupostos Generals de l’Estat. S’havien presentat més de 3.700 esmenes i el PP no n’ha aprovat cap ni una en comissió i anit, en la primera votació al ple de la meitat de les esmenes, ha fet gairebé el mateix: un NO repetit, cansí, monòton. Només quatre esmenes han passat el filtre. Un 1 per 1000, no és mala xifra.
Hui continuarà el ple, però jo no hi estaré. Hi ha motius de sobra per fer vaga i no us els repetiré. Però sí que n’hi ha un que m’empeny de manera clara: el futur dels joves, el futur de les meues tres filles.
Amb les polítiques de només austeritat, de només reduir el dèficit, de només retallades, els estan deixant un futur molt negre. Despús-ahir molts joves, convocats pel Consell de la Joventut valencià, ho feien especialment visible, manifestant-se a les portes del palau de la Generalitat amb maletes. Era el símbol del que els espera si continuem per la mateixa drecera.
Per eixa i per tantes i tantes raons, jo també faig vaga.
Acabe amb un aforisme de Fuster: “No desertes. Rebel·lat. Si pots, clar”. I nosaltres podem.